Cost de la IA i petroli: com Ormuz pot apujar-te la factura
Si la tensió a Ormuz encareix el petroli, l'electricitat i els centres de dades també ho noten. Què vol dir per a la teva factura d'IA i com preparar-t'hi.
En aquesta pàgina
L’estret d’Ormuz és el pas marítim entre l’Iran i Oman: en el punt més estret fa uns 33 quilòmetres. Segons les estimacions habituals, hi passa al voltant d’una cinquena part del petroli que es consumeix al món i una part important del gas natural liquat. Quan la tensió a la regió s’enfila, els mercats energètics de tot el món reaccionen, i els efectes arriben molt més lluny del que la majoria es pensa.
Cada vegada que la tensió amb l’Iran s’agreuja i la inestabilitat a la regió creix, el preu del petroli sol pujar. Se’n parla sobretot pel cost del combustible i del transport. Poca gent es pregunta què vol dir això per al cost de fer funcionar infraestructura d’IA. I la resposta és que l’afecta, i força.
Per què Ormuz pesa tant en els mercats energètics
L’estret és, a la pràctica, el punt únic de fallada més crític del món per al subministrament d’energia. L’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, Kuwait i el mateix Iran en depenen per exportar petroli. Si el trànsit per Ormuz s’interromp —per una acció militar, per un bloqueig o perquè les asseguradores es neguen a cobrir els vaixells—, el subministrament mundial s’estreny immediatament.
Els mercats incorporen aquest risc al preu abans que hi hagi cap interrupció real. Els contractes de futurs es mouen només amb l’amenaça. Quan l’Iran dona senyals d’escalada, els preus de referència del petroli solen reaccionar en qüestió d’hores. El Brent, el preu de referència internacional, ha seguit aquest patró en episodis de tensió anteriors.
Quan el petroli puja, el gas natural acostuma a pujar també, perquè en la majoria de mercats els dos preus continuen molt lligats. I el gas natural continua sent una font principal de generació elèctrica a Europa i a bona part de l’Àsia.
Els centres de dades són dels grans consumidors d’energia del món
Cada consulta a una IA, cada flux de treball automatitzat i cada operació al núvol s’executa en servidors dins de centres de dades: edificis que no s’apaguen mai, que consumeixen electricitat sense parar i que necessiten encara més energia només per refrigerar-se.
L’escala és considerable. L’Agència Internacional de l’Energia va estimar el consum elèctric mundial dels centres de dades en uns 460 TWh el 2022, comparable al consum elèctric total de França. Les projeccions apunten que aquesta xifra es podria acostar als 1.000 TWh cap a finals de la dècada, amb la IA com un dels principals motors del creixement.
Aquesta electricitat surt d’una xarxa que, a la major part del món, encara depèn molt de la generació amb gas. Quan el gas puja perquè puja el petroli, i el petroli puja perquè Ormuz és sota pressió, els costos d’operació dels centres de dades pugen amb ells.
La IA fa el problema energètic més gran per pròpia naturalesa
El programari tradicional és relativament eficient pel que fa a l’energia. Un servidor web que atén milers de peticions alhora consumeix una quantitat d’energia modesta i previsible. La inferència d’IA —el procés de fer passar una consulta per un model de llenguatge gran— és una cosa ben diferent.
Els models d’IA actuals necessiten una capacitat de càlcul en paral·lel enorme. Fer passar una sola petició per un model com GPT-4 o Claude consumeix molta més energia que servir una pàgina web o fer una consulta a una base de dades. A mesura que la IA s’estén per tots els sectors —atenció al client, tractament de documents, detecció de fraus, generació de codi, anàlisi mèdica—, la demanda total d’energia no para de créixer.
Com més integrada és la IA en el dia a dia d’una empresa, més exposada queda l’empresa a les oscil·lacions del preu de l’energia, encara que no compri mai ni un litre de petroli.
La cadena de costos des d’Ormuz fins a la teva factura d’API
El mecanisme és aquest: l’escalada amb l’Iran fa pujar la prima de risc geopolític del petroli. El petroli s’encareix. El gas el segueix. Generar electricitat costa més. Els proveïdors de núvol —AWS, Azure, Google Cloud— assumeixen una factura energètica més alta a tots els seus centres de dades del món. Tard o d’hora, aquests costos es traslladen al preu del càlcul, sigui amb augments directes o amb condicions pitjors en els serveis de menys marge i en els nivells gratuïts.
Hi ha un retard real, perquè els contractes de núvol i la capacitat reservada fan que els canvis tardin a notar-se. Però la direcció és clara. Les empreses que han construït productes o eines internes sobre APIs d’IA estan ara més exposades al risc geopolític que fa tres anys, encara que no hagin canviat res de la seva tecnologia.
Què haurien de tenir en compte les empreses ara
La solució no és evitar la IA: els guanys de productivitat són massa importants perquè la majoria d’empreses els deixin passar. Però hi ha algunes qüestions estratègiques que val la pena prendre’s seriosament.
L’eficiència del model compta. No totes les tasques necessiten el model més potent, que també és el que més energia gasta. Enviar les consultes més senzilles a models més petits i ràpids redueix el cost sense perdre qualitat on de debò importa per a aquestes tasques.
La memòria cau i el processament per lots eviten inferències repetides. Moltes aplicacions d’IA responen una vegada i una altra a consultes semblants. Desar a la memòria cau les respostes habituals i agrupar les operacions que no són urgents pot reduir molt el consum de càlcul.
La ubicació influeix en l’estabilitat dels costos. Els centres de dades situats en regions amb molta energia renovable —Escandinàvia, Islàndia, algunes zones del Canadà— estan cada vegada més protegits de les oscil·lacions del preu dels combustibles fòssils. Triar regions del núvol amb xarxes elèctriques de baixes emissions no és només una decisió de sostenibilitat; també és una manera de gestionar el risc de costos.
Tracta el càlcul d’IA com un cost variable. A diferència dels preus plans i previsibles del núvol tradicional, els costos d’inferència d’IA a gran escala estan exposats a la volatilitat del mercat energètic. Els pressupostos que tracten la IA com un cost fix probablement decebran.
En resum
L’estret d’Ormuz fa dècades que condiciona la geopolítica energètica mundial. El que és nou és fins a quin punt la infraestructura digital —i en concret la infraestructura d’IA— ha passat a formar part d’aquest sistema energètic.
Les empreses que entenen aquesta relació estan més ben preparades per dissenyar amb cap l’ús que fan de la IA, gestionar els costos amb antelació i no endur-se l’ensurt de veure com la despesa en IA puja sense que hagin canviat res de com la fan servir.
Per això convé tenir en compte l’eficiència quan es dissenya una arquitectura d’IA: quin model fa cada tasca, què es desa a la memòria cau i què es processa per lots. Si estàs ampliant l’ús de la IA en el teu producte o en les teves operacions, el moment de pensar-hi és abans que arribin els costos, no després.
Vols parlar de com integrar la IA en les teves operacions sense quedar exposat a costos imprevisibles? Contacta’ns.