Zapier vs Make vs n8n vs codi a mida: quin et convé

Fem automatitzacions i no tenim res en contra de les eines no-code, així que això no és cap atac per vendre’t codi. De vegades, Zapier és la millor opció. Però totes tenen un sostre, i descobrir-lo quan ja ho tens en marxa surt molt més car que llegir-ho aquí.

El resum ràpid

	Ideal per a	Model de preu	Sostre	Dependència
Zapier	Automatitzacions simples entre aplicacions SaaS conegudes	Per tasca; s’encareix de pressa	Lògica de molts passos, volum	Alta
Make	Escenaris visuals de diversos passos amb pressupost ajustat	Per operació	Ramificacions complexes, depurar a gran escala	Mitjana
n8n	Equips tècnics que volen control i allotjament propi	Gratuït si l’allotges tu / núvol de pagament	Cal algú que el sàpiga mantenir	Baixa
Codi a mida	Processos centrals del negoci, volum, sistemes poc habituals	Pagament únic + manteniment	El que puguis especificar	La que fixi l’acord escrit (codi, llicència)

Si només n’has de recordar una regla: com més a prop del nucli del teu negoci sigui un procés, més avall d’aquesta taula t’hauries de situar.

En què destaca realment cadascun

Zapier: el primer pas més ràpid

No hi ha res com Zapier per connectar dues eines SaaS conegudes en deu minuts sense necessitat de cap perfil tècnic. Contacte nou al formulari → CRM → missatge a Slack: perfecte. Té un dels catàlegs de connectors més grans i, per enllaçar eines estàndard amb poc volum, és realment excel·lent. Els problemes arriben quan creixes: el preu per tasca fa que l’èxit es tradueixi en factura, i els fluxos de diversos passos amb condicions es converteixen en cadenes fràgils que has de depurar a través d’una finestreta.

Make: més potència per euro

Make (abans Integromat) ofereix escenaris visuals amb ramificacions de veritat, iteracions i gestió d’errors, amb un preu per operació normalment més baix que el de Zapier. Per a un usuari avançat amb mentalitat d’operacions, és el punt just. La contrapartida és la complexitat: els escenaris grans acaben sent un embolic de fils que ningú no gosa tocar, i depurar una execució fallida a través de trenta mòduls és tot un art.

n8n: control, si el pots mantenir

n8n té el codi disponible (llicència “fair-code”): si l’allotges al teu servidor, desapareix el comptador per tasca, i això canvia del tot els números de l’automatització de gran volum. Pots inserir codi real dins de qualsevol flux, connectar qualsevol cosa que tingui API i mantenir les dades a la teva pròpia infraestructura, cosa que els responsables de compliment normatiu agraeixen molt. La lletra petita: algú l’ha d’actualitzar, l’ha de monitorar i l’ha d’arreglar quan un node falla. n8n és una gran eina, però porta associada, sense fer soroll, una petita càrrega de manteniment. (Si n8n forma part d’un projecte d’automatització, cal deixar clar des del principi qui se n’ocupa.)

Codi a mida: per als processos que són el negoci

Quan un flux toca el teu ERP, mou diners, processa volum real o, senzillament, és la manera com la teva empresa obté el marge, els números canvien. El codi d’integració a mida no té comptador per tasca ni sostre de plataforma, té proves i monitoratge com cal i s’adapta exactament als teus casos límit, que és precisament on el no-code acostuma a fallar. Els estàndards d’integració actuals el fan més assequible del que diu la fama: connectar sistemes mitjançant API ben dissenyades (i, en el cas de la IA, mitjançant MCP) és enginyeria molt coneguda, no pas recerca.

La comparació real de costos

El no-code sembla barat i el codi a mida sembla car perquè comparem una quota mensual amb una factura. Compara’ls a tres anys vista:

• Un conjunt d’eines no-code de, posem per cas, 120 €/mes, més els excessos de tasques, suma 4.000–6.000 € en tres anys, per uns fluxos de lloguer, amb sostre, que es trenquen quan la plataforma canvia de plans.
• Una automatització a mida ben acotada parteix d’uns 4.000 €, en un sol pagament, funciona amb el volum que aguanti el teu servidor, i el que s’entrega (codi, accessos, documentació) s’acorda per escrit des del principi.

Per sota d’un cert volum, la subscripció continua sortint a compte, i cal dir-ho clar. Però el punt d’inflexió sovint arriba abans del que es pensa: molts cops, el mes que el volum es dispara o quan el flux necessita una ramificació que la plataforma no permet.

On falla el no-code

Estigues atent a aquests senyals; cadascun t’indica que la plataforma se t’ha quedat petita:

• El preu es dispara amb el volum: l’automatització funciona tan bé que la factura creix al mateix ritme.
• Pedaços sobre pedaços: tres escenaris encadenats per simular una funció que l’eina no té.
• Errors silenciosos: una execució falla al compte d’algú i ningú no se n’assabenta fins que ho detecta un client.
• Dubtes de compliment normatiu: dades de clients que circulen per infraestructures de tercers, una situació que les normes del teu sector (o el Reglament Europeu d’IA, si hi ha IA pel mig) fan delicada.

L’enfocament híbrid que convé a la majoria de pimes

La resposta pràctica poques vegades és tot o res. Fes servir Zapier o Make per a les connexions perifèriques: avisos, traspassos de màrqueting, petites comoditats. Fes servir n8n on el volum o el control de les dades siguin importants i hi hagi algú que se’n pugui fer càrrec. I reserva el codi a mida per als processos en què un error costa diners de debò. La clau no és triar una eina, sinó saber on és el sostre de cadascuna abans de topar-hi.

Preguntes freqüents

Ens convé començar amb no-code encara que després se’ns quedi petit? Normalment, sí. Un prototip a Zapier que demostri que un flux aporta valor és la millor especificació possible per a la versió definitiva. Això sí, no hi lliguis de manera permanent les operacions centrals de l’empresa.

n8n és realment gratuït? El programari, sí (amb matisos de llicència si l’integres en un producte propi). El servidor, les actualitzacions, les còpies de seguretat i la dedicació, no. “Gratuït” vol dir “pagat amb el temps d’algú”, i això està molt bé si aquest algú existeix.

Quan el codi a mida és matar mosques a canonades? Volum baix, eines estàndard, cap restricció de compliment normatiu i no passa res si un dia falla: fes servir Make o Zapier i dedica el pressupost a una altra cosa. Aquesta és la resposta honesta.

Podeu arreglar o fer-vos càrrec d’automatitzacions no-code que ja tenim? Sí. Convertir escenaris fràgils en una solució monitorada i documentada és un projecte d’automatització com qualsevol altre: es comença revisant el que ja funciona. Com més aviat en parlem, més barat surt.